Mineral, espècie, polimorf estable de l’anhídrid de silici, SiO2-α, a les condicions ambientals (<573ºC); cristal·litza en la classe trigonal trapezoèdrica (hemièdrica enantiomorfa); formes més freqüents: prisma (1010), rombòedres (1011) i (0111) positiu i negatiu amb aparença de dipiràmide i d’altres formes secundàries (trapezòedres trigonals, dipiràmide trigonal); són rars els cristalls no maclats, amb macles de complement i de compenetració amb lleis del Delfinat, del Brasil i del Japó (o Gardette); no té clivatge visible; té una fractura concoïdal que, quan és perpendicular a l’eix ternari, es fa ganxuda; D: 7; Pe: 2,655-2,651; lluïssor vítria, greixosa a les fractures; transparent, translúcid o tèrbol; incolor, o bé pot presentar moltes tonalitats a causa de les substàncies que l’impurifiquen, o a les inclusions: blanc, negre, rosa, groc, violat; es poc soluble i presenta piroelectricitat i piezoelectricitat. És el mineral més corrent a l’escorça terrestre, i forma part de moltes roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. Es presenta en formes criptocristal·lines (calcedònia), en macrocristalls (quars hialí o cristall de roca) o bé és informe (quars filonià).
Etim: poc coneguda; forma derivada del saxó Querfkytert, que es transformà en Quaertz i després en quartz, adoptat en anglès i francès.
Sin: quars baix
[angl. alpha-quartz; fr. quartz-alpha; cast. cuarzo-alfa]