(mineralogia): Resistència d’un mineral (en general d’una substància sòlida) a ésser ratllat (cosa que, de fet, és una destrucció), la qual depèn de la composició de l’estructura cristal·lina i dels seus enllaços; com que aquests no són iguals en totes les direccions, també la duresa varia segons les distintes direccions, àdhuc en substàncies òpticament isòtropes; hom la fa servir com a caràcter taxonòmic, i és mesurada amb un escleròmetre, o atenent la propietat que un mineral pot ratllar-ne un altre i no ésser ratllat pel primer, que ens proporciona l’escala de Mohs, acceptada universalment.