(petrografia): Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO₃). La calcària és formada essencialment per calcita. Pot presentar estructures extremament variades, i l'origen és també molt divers. Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals: els grans de calcita (partícules que componen l'esquelet de la roca, que poden ésser d'origen detrític o orgànic), la micrita (partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre) i el ciment (component cristal·lí que omple els espais buits entre els grans). Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària: la calcària micrítica (que presenta més d'un 90% de micrita), la calcària detrítica (formada per fragments detrítics procedents de roques més antigues), la calcària organogènica (on els grans d'origen orgànic formen més del 90% de la roca), la calcària de pèl·lets, la calcària de lump, la calcària de grans recoberts (grans d'estructura en capes concèntriques, oolites i pisolites), la calcària lumaquèl·lica (formada per restes d'organismes constructors, coralls, briozous, algues, etc) i la calcària mixta, que presenta caràcters intermedis entre les esmentades (per exemple, calcària organogenicomicrítica, etc). L'existència d'una tal varietat de calcària fa difícil d'establir uns caràcters comuns a totes les varietats plegades. Són típicament solubles en àcids diluïts freds, tenen un pes específic de 2,6-2,8 i generalment són toves, car el component mineral principal, la calcita, només té una duresa de 3. Generalment són de color clar, bé que si posseeixen òxids de ferro adopten coloracions groguenques o rogenques, i si tenen matèria orgànica són de color gris fosc o negre. La formació de la calcària és deguda a diferents processos. El carbonat càlcic es precipita, en les aigües naturals, quan disminueixen el CO2 que porten dissolt, segons la relació d'equilibri CaCO3 + VO2 + H2O = CaH2(CO3)2 . El contingut en CO2 pot disminuir en augmentar la temperatura o disminuir la pressió de l'aigua, en agitar-se aquesta, etc. Ultra aquesta deposició directa del carbonat càlcic, tenen un paper important els organismes que segreguen directament carbonat càlcic fixant-lo en els teixits, esquelets o conquilles, o provoquen indirectament la precipitació del CaCO3. L'apreciable solubilitat de la calcària en aigües enriquides en CO2 i en àcids orgànics dóna origen, en àrees geogràfiques on predominen aquestes roques, a un relleu peculiar, caracteritzat per l'abundància de formes de dissolució, anomenat relleu càrstic. En funció de la substitució creixent dels grans de calcita per d'altres de dolomita, la calcària passa a calcària dolomítica i a dolomia. A més de dolomita, la calcària pot presentar, en petites proporcions, altres minerals: quars, feldspat, granat, turmalina, etc.