(arqueopetrologia): Alteració acompanyada d’una pigmentació del sílex, sotmès a una cadena de processos químics i/o bioquímics controlats per l’aigua. Aquests processos generen dissolucions, incorporacions químiques i transformacions mineralògiques en un primer moment en superfície, més endavant a la zona subcortical fins a arribar al cor del sílex. Per aport químic, aquests processos determinen unes fàcies coloradas, sovint zonals i oferint una certa brillantor a la superfície. Aquesta alteració penetrativa comporta una evolució textural centrípeta del sílex, acompanyada del desenvolupament de la porositat i d’un enriquiment freqüent en elements que pigmenten (Fe, Mn, Ti...) aportats per l’aigua.