(mineralogia): Agregat biaxial cristal·lí regular constituït per dos o diversos cristalls de la mateixa espècie, en els quals l’orientació de les xarxes cristal·lines respectives obeeix a unes lleis geomètriques determinades, i que té dues direccions cristal·logràfiques comunes als dos cristalls (per això hom els anomena agregats biaxials); els dos cristalls maclats poden coincidir mitjançant una reflexió sobre un pla de macla, o mitjançant un gir de 180 ° al voltant d’una recta comuna anomenada eix de macla, o bé per mitjà d’una inversió en un centre de macla; aquests tres elements de simetria no pertanyen a la classe cristal·lina del cristall, ja que si fos cert, només hi hauria un sol cristall (llevat de l’eix senari, el ternari). El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix la llei de macla, d’acord amb la qual (la gènesi, el nombre d’individus, etc.) les macles són classificades i anomenades de manera força variada. Gèneticament, les macles es poden formar: 1) durant el creixement del mineral, la macla s’estableix al nivell dels gèrmens cristal·lins (macla primària); 2) per transformació, a conseqüència d’un refredament, la fase de baixa temperatura pot ésser menys simètrica (macla de transformació); 3) a conseqüència dels esforços mecànics s’hi poden produir lliscaments dels plans reticulars per prendre una posició simètrica a la de partida (macla mecànica).