(geologia): Superfície de canvi biostratigràfic o de caràcter biostratigràfic distintiu, de gran valor per a la correlació (no necessàriament cronocorrelació); emprada com a límit de biozona, encara que sovint hom en reconeix dins les biozones. En teoria, un biohoritzó és solament una superfície o un límit entre dues capes; a la pràctica, però, aquest terme pot referir-se a una capa prima, biostratigràficament distintiva. Entre els caràcters més freqüents que serveixen de base per a establir els biohoritzons, cal esmentar les primeres aparicions, les últimes presències, els tàxons característics, els canvis de freqüència i d’abundància, les transformacions evolutives i l’abundància, les transformacions evolutives i les variacions del caràcter de tàxons individuals (per ex., canvis de sentit d’enrotllament dels foraminífers, o del nombre d’envans dels coralls).
Nota: Els biohoritzons també han rebut els noms de superfícies, horitzons, nivells, dàtum, plans o nivells de referència, nivells guia, etc.; és preferible, però, l’ús del terme biohoritzó, a causa de la seva analogia amb els de litohoritzó i cronohoritzó, i perquè, en general, no té problemes de traducció.