(mineralogia): Mineral, espècie que dóna nom al grup, òxid de ferro ( iii), α-Fe2O3, amb el 70 % de ferro i el 30 % d’oxigen; pot contenir titani i magnesi; trigonal; és dimorf de la maghemita; D: 5,5-6 (la varietat terrosa pot baixar fins a 1); Pe: 5,26-2,55; lluïssor metàl·lica o submetàl·lica (les varietats terroses no tenen lluïssor); opac, pot ésser translúcid; color roig intens, gris o negre, blanc a la llum reflectida; ratlla, de roja a bruna; fràgil. Poques vegades forma cristalls, apareix sovint en masses terroses, compactes, radiades. Té origen divers: hidrotermal, metamòrfic, sedimentari. És mena important de ferro. Es troba formant impregnacions, en grans masses i en filons dins les roques magmàtiques alcalines (granits, riolites, sienites) i en llurs aurèoles metamòrfiques; barrejat amb argila dóna l’ocre roig.