Aquest aflorament es documentà tant a partir de la bibliografia (I.G.M.E., 1980), com sobre el terreny, gràcies a un tall estratigràfic a la pista que condueix de Sta. Maria de Meià a Fontllonga.
Es tracta d'un típic aflorament que es podria caracteritzar com típic dels materials del Cretaci superior (fàcies lacustre del Garumnià).
Els materials recuperats presenten sovint part de la roca encaixant calcària.
El caràcter macroscòpic més significatiu són les cristal·litzacions de carbonat càlcic.
Una característica important documentada fou un alt grau de fracturació interna.
Cova del Parco, Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida, Espanya.