Definició de: dasicladals



Nom: dasicladals

Definició:

(botànica): Ordre de clorofícies amb el tal·lus cenocític constituït per un eix uninucleat amb ramificacions verticil·lades. Les parets cel·lulars, formades bàsicament per mananes, són sovint incrustades de calcària. Els plasts són nombrosos, sense pirenoides; en lloc de midó elaboren fructosanes. La reproducció sexual és generalment isogàmica, amb gàmetes biflagel·lats. Viuen en mars calentes o temperades. El principal representant a la Mediterrània és l’acetabulària.



Tornar enrere