(petroarqueologia): Fractura en sec de superfície llisa i corba d’una roca o d’un mineral. Destaca la presència d’un bulb de percussió (concoïdal) i d’ondulacions concèntriques que corresponen al desplaçament de l’ona de xoc en el medi sòlid. Aquest tipus de fractura és característic de roques homogènies de gra fi.