(mineralogia): Carbonat de calci (CaCO₃). Mineral que, ensems amb l'aragonita, forma el dimorfisme del CaCO3. Cristal·litza en el sistema romboèdric; es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics (donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració), i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques. Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa; és uniaxial negativa, i les varietats transparents (espat d'Islàndia) presenten una intensa doble refracció. Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72. És característica la seva exfoliació romboèdrica perfecta. A causa d'això fou utilitzada per a establir les lleis fonamentals de la cristal·lografia. És fàcilment soluble en àcids diluïts, amb una forta efervescència. Forma les calcàries, el marbre, la creta i les estalactites i estalagmites.