(petrografia):
|
1. Component de la matèria orgànica sedimentària insoluble en els dissolvents orgànics i en els dissolvents alcalins, el qual s’oposa als betums (o naftabetums), que hi són solubles. |
|
2. Complex orgànic sedimentari derivat de molècules biològiques (geopolímers), heretat d’organismes vivents que han sofert poca transformació, o procedents de l’erosió de sediments antics; és una mixtura de geopolímers en proporcions variables, sintetitzats durant la destrucció dels organismes vivents i les restes resistents a l’alteració (com espores, pol·lens, cutícules, membranes de bacteris) i del material carbonitzat procedent de sediments antics; les molècules que contribueixen a la formació són els lípids, els carbohidrats i les proteïnes, així com la lignina, quan la matèria orgànica conté restes de plantes terrestres, tot i que els hidrats de carboni i les proteïnes no subsisteixen al reciclatge biològic; la fracció de geopolímers és hidrolitzable parcialment en el querogen recent durant la diagènesi i la condensació associada, i el caràcter hidrolitzable desapareix progressivament. De composició molt variable, hom en distingeix tres tipus ( i, ii i iii) segons les relacions entre la biomassa original i el medi sedimentari. Constitueix la peça clau de la formació del petroli, l’evolució tèrmica del qual s’acaba amb la generació del metà i el carboni estable o grafit. |