(mineralogia): Propietat de dues o més substàncies químiques diferents de formar estructures cristal·lines idèntiques, és a dir, amb el mateix grup puntual, el grup espacial i les posicions atòmiques, però de paràmetres cristal·lins diferents o lleugerament diferents. Normalment hom en considera dues modalitats: isomorfisme per solució sòlida (quan es tracta de metalls, és anomenat aliatge), que s’esdevé quan la mida dels àtoms és molt semblant i les càrregues iòniques són idèntiques; en aquest cas, la solució pot ésser parcial (com ara la calcita magnesiana), o bé completa, com succeeix en les plagiòclasis. En l’altra modalitat, no hi ha cap mena de solució sòlida, com ara en la calcita (CO3Ca) i el nitre de sodi (NO3Na), on la diferència de càrregues iòniques impedeix la substitució mútua dels ions; en aquest cas se sol parlar d’isotípia.