(geologia):
1. Relatiu o pertanyent al fons marí de la plataforma continental situat una mica per sota del nivell mitjà de la mar (és a dir, just sota el límit inferior de la zona mesolitoral) i sempre per sobre el límit inferior de distribució de les fanerògames marines. Sovint, aquest límit inferior es defineix per la desaparició de Posidonia oceanica, que a la Mediterrània sol estar situat entre 15 i 45 m. Hom parla, més específicament, de franja infralitoral que es refereix a l’espai costaner que ocupa la part més baixa de la zona intermareal, i de zona o estatge infralitoral que es refereix a l’espai situat sota el nivell mínim de la baixamar. |
2. Dit d’aquella part de la zona bèntica situada entre el nivell de baixamar i una fondària de 100 m, aproximadament. |