O Langhià. Primer estatge (i edat) del Miocè mitjà marí (Neogen, Cenozoic), situat damunt el Burdigalià i sota el Serravil·lià; 16,3-14,2 Ma. Definit per M.F. Pareto (1865).
Etim: Loc. tipus a Langhe, vall del Bormida, província d'Alessandria, Itàlia.
[angl. Langhian; fr. Langhien; cast. Langhiense]
